dimarts, 29 de setembre del 2015
Reunió de la comissió permanent
Ahir vàrem iniciar formalment les tasques del CEIB amb la realització d'una reunió de la comissió permanent a la qual vàrem tractar com a principals temes la planificació de curs i pressupost 2016 i la preparació del plenari del dia 14 d'octubre.
diumenge, 27 de setembre del 2015
divendres, 25 de setembre del 2015
EL PLENARI DEL CONSELL ESCOLAR DE L'ESTAT
A l'inici de la reunió va intervenir el ministre d'Educació, Sr. Iñigo Méndez de Vigo que ha exposat les principals tasques que pensa realitzar en el departament que presideix. Res nou ni urgent, sinó que tot ho deixa per a després de les eleccions si les guanyen. Tot seguit de la seva curta intervenció va deixar el saló de plens.
.
A continuació es va iniciar els tràmit per a debatre l'Informe del Sistema Educatiu 2013/2014.
La presa en consideració va ser complexa per les nombroses intervencions sobre el text.
Al final es va aprovar seguir amb la tramitació amb una votació que va tenir el resultat següent:
42 vots a favor
23 vots en contra
7 abstencions
En el punt de precs i preguntes el President actuals es va acomiadar dels presents tot explicant que es retirarà del Consell Escolar per jubilació.
No va haver més intervencions destacables.
dissabte, 19 de setembre del 2015
Entrevista al president del CEIB
EDUCACIÓ. ARA
BALEARS. MERCÈ PINYA Palma. 19/09/2015
Pere Carrió: “Hem de fer canvis per incloure entitats que no hi són”
.----------------------------------------------------------------.
Heu tornat a un càrrec que ja coneixíeu. Què ha canviat d’ençà?
Pere Carrió: “Hem de fer canvis per incloure entitats que no hi són”
.----------------------------------------------------------------.
Heu tornat a un càrrec que ja coneixíeu. Què ha canviat d’ençà?
Hem trobat un CEIB
institucionalment desmuntat, amb el personal desmoralitzat i amb un
torcebraç continuat entre la Presidència i els membres. Ha estat
un període d’una crisi molt forta i provocada.
Hi ha hagut una pèrdua d’atribucions deliberada ?
S’ha intentat treure-li representativitat i donar-n’hi més a l’administració. A més, tot s’ha tramitat per via d’urgència, una manera d’eludir la participació ja que per aquesta via els assumptes només passen per la comissió permanent i pel ple.
Se us obre un repte molt important que és retornar la representativitat al CEIB. Com ho fareu?
Les primeres passes que hem de fer són els canvis dels representants de les administracions per motius de les eleccions i canviar també els representants sindicals d’acord amb els resultats de les seves eleccions, que foren a final d’any i m’ha estranyat que encara no s’haguessin canviat. Només amb això el CEIB ja canviarà de membres.
Però anireu més enllà?
Clar. Immediatament es convocarà un ple perquè la Conselleria ens expliqui les seves línies de Govern. Al mateix temps, farem un pla de treball per al primer any per intentar abordar dos temes importants que ens vénen: proposar una modificació del CEIB per poder-hi integrar més representativitat social, més entitats. Això representaria una ampliació de la composició del CEIB. També modificarem les formes d’elecció del mateix president. Tot això es treballarà conjuntament.
S’haurà de canviar la llei?
Els consells escolars depenen de la Llei Orgànica d’Educació -anterior a la LOMQE i que en segons quins aspectes encara està en vigor-, però permet una certa flexibilitat. Dins aquest marc volem aconseguir la màxima participació i la màxima representació. A més, el canvi aquí s’haurà de fer via llei o decret llei.
La composició del CEIB que féu Bauzá per augmentar els representants del Govern i garantir-se la majoria es va fer amb un decret llei, no basta amb derogar-lo?
Es pot fer amb diferents fórmules, però no ho puc avançar perquè ho hem d’acordar entre tots. Una seria derogar-lo i recuperar la composició que hi havia abans. Però seria una solució transitòria. Si es considera que podem seguir com ara mentre no s’allargui molt, aleshores ja aniríem a una reforma amb més profunditat que és la que ampliaria representació.
Entitats com l’Assemblea de Docents o Illes per un Pacte entraran?
Molts membres del CEIB ho són també d’aquestes dues entitats, i en aquest sentit ja hi són presents. Ara, també he dit que hem de fer canvis per incorporar organismes que no hi són. Igualment, també podem trobar fórmules flexibles que permetin incorporacions transitòries.
Per tant, hi podrien ser?
Han de tenir una figura jurídica que no tenen, per fer-ho. És el mateix que passa amb els alumnes, que no són al CEIB tot i que hi haurien d’ésser perquè no hi ha cap organització a nivell balear que els permeti d’ésser-hi. Si es constitueixen, poden ser-hi.
La mobilització social ha estat també un motor de canvi per al CEIB?
Aquests 4 anys hi ha hagut un desprestigi voluntari de tots els organismes educatius depenents de la Conselleria. La comunitat educativa n’és conscient i tot això s’ha de recuperar. Ara, aquest és un organisme molt formal que no funciona de forma assembleària.
El Pacte per l’Educació passarà pel Consell Escolar?
Illes per un Pacte ha demanat que el Consell Escolar sigui l’interlocutor en aquest assumpte. El CEIB, per tant, serà el que debatrà i farà una proposta de Pacte Social per l’Educació, però ho hem de decidir entre tots. És un repte complicat perquè haurem d’obrir el CEIB a organitzacions que no en són membres. Segurament la solució serà fer comissions mixtes.
La millor notícia de la legislatura seria l’aprovació d’una llei sorgida d’aquest pacte?
La millor notícia la vaig dir quan vaig prendre possessió -dimarts-: que la comunitat educativa i la societat se sentís convençuda que per part de tothom s’ha fet el màxim esforç per millorar el sistema educatiu. Aprovar una llei d’educació serà difícil i potser no s’aconseguirà.
Augmentareu la freqüència dels plens? Marcareu una regularitat?
No se n’obviarà cap. Un ple cada mes seria el normal. Em compromet també que quan ens arribin modificacions normatives no es tramitin per via d’urgència.
Quin tipus de president sereu?
No ostentaré el vot de qualitat com a president. Quan enviam el nostre informe a la Conselleria, el primer que fan és mirar els vots que hi ha hagut i no és el mateix guanyar per un vot que per unanimitat. Defensaré la participació i consens perquè els informes han d’arribar amb força al Govern. Hi ha unes expectatives molt altes, però em fa la sensació que hi haurà bona entesa, però hi ha sensibilitats i interessos molt diferents. Per part meva no es perdrà.
El vostre nomenament fou criticat. Compartiu les crítiques?
Em va caure malament, no em va caure gaire bé. Primer perquè sóc membre d’Illes per un Pacte i la primera polèmica va sorgir allà. Però, la veritat, no era un tema personal, sinó de perfil. M’ho van dir i m’ho he cregut. Pel que fa a MÉS, n’he parlat també i estava més dins la línia de la negociació dels nomenaments. Tot està aclarit i dimarts molts de MÉS em felicitaren.
Que anàssiu a la llista del PSIB no és impediment?
Jo sóc un lliurepensador. Em van demanar si volia anar a la llista i vaig dir que sí per donar suport. No em condiciona en absolut per poder ser un president independent, ni a la vicepresidenta tampoc.
A Menorca el president del Consell Escolar serà elegit per primàries, a petició d’Edu21. Què us sembla?
Els consells escolars insulars són més morts que vius i Menorca va per davant gràcies a l’impuls d’Edu21. És una experiència interessant, però el desavantatge és que serà un procés lent. Cal veure com i qui ho organitza. Ara bé, si em sembla bé la fórmula? No. Hi ha organitzacions que no són dins Edu21.El president i vicepresident han de sortir del mateix Consell Escolar. Hi ha diferents fórmules, de damunt per avall i a la inversa. El més natural és que el Consell Escolar faci una proposta al conseller.
Hi ha hagut una pèrdua d’atribucions deliberada ?
S’ha intentat treure-li representativitat i donar-n’hi més a l’administració. A més, tot s’ha tramitat per via d’urgència, una manera d’eludir la participació ja que per aquesta via els assumptes només passen per la comissió permanent i pel ple.
Se us obre un repte molt important que és retornar la representativitat al CEIB. Com ho fareu?
Les primeres passes que hem de fer són els canvis dels representants de les administracions per motius de les eleccions i canviar també els representants sindicals d’acord amb els resultats de les seves eleccions, que foren a final d’any i m’ha estranyat que encara no s’haguessin canviat. Només amb això el CEIB ja canviarà de membres.
Però anireu més enllà?
Clar. Immediatament es convocarà un ple perquè la Conselleria ens expliqui les seves línies de Govern. Al mateix temps, farem un pla de treball per al primer any per intentar abordar dos temes importants que ens vénen: proposar una modificació del CEIB per poder-hi integrar més representativitat social, més entitats. Això representaria una ampliació de la composició del CEIB. També modificarem les formes d’elecció del mateix president. Tot això es treballarà conjuntament.
S’haurà de canviar la llei?
Els consells escolars depenen de la Llei Orgànica d’Educació -anterior a la LOMQE i que en segons quins aspectes encara està en vigor-, però permet una certa flexibilitat. Dins aquest marc volem aconseguir la màxima participació i la màxima representació. A més, el canvi aquí s’haurà de fer via llei o decret llei.
La composició del CEIB que féu Bauzá per augmentar els representants del Govern i garantir-se la majoria es va fer amb un decret llei, no basta amb derogar-lo?
Es pot fer amb diferents fórmules, però no ho puc avançar perquè ho hem d’acordar entre tots. Una seria derogar-lo i recuperar la composició que hi havia abans. Però seria una solució transitòria. Si es considera que podem seguir com ara mentre no s’allargui molt, aleshores ja aniríem a una reforma amb més profunditat que és la que ampliaria representació.
Entitats com l’Assemblea de Docents o Illes per un Pacte entraran?
Molts membres del CEIB ho són també d’aquestes dues entitats, i en aquest sentit ja hi són presents. Ara, també he dit que hem de fer canvis per incorporar organismes que no hi són. Igualment, també podem trobar fórmules flexibles que permetin incorporacions transitòries.
Per tant, hi podrien ser?
Han de tenir una figura jurídica que no tenen, per fer-ho. És el mateix que passa amb els alumnes, que no són al CEIB tot i que hi haurien d’ésser perquè no hi ha cap organització a nivell balear que els permeti d’ésser-hi. Si es constitueixen, poden ser-hi.
La mobilització social ha estat també un motor de canvi per al CEIB?
Aquests 4 anys hi ha hagut un desprestigi voluntari de tots els organismes educatius depenents de la Conselleria. La comunitat educativa n’és conscient i tot això s’ha de recuperar. Ara, aquest és un organisme molt formal que no funciona de forma assembleària.
El Pacte per l’Educació passarà pel Consell Escolar?
Illes per un Pacte ha demanat que el Consell Escolar sigui l’interlocutor en aquest assumpte. El CEIB, per tant, serà el que debatrà i farà una proposta de Pacte Social per l’Educació, però ho hem de decidir entre tots. És un repte complicat perquè haurem d’obrir el CEIB a organitzacions que no en són membres. Segurament la solució serà fer comissions mixtes.
La millor notícia de la legislatura seria l’aprovació d’una llei sorgida d’aquest pacte?
La millor notícia la vaig dir quan vaig prendre possessió -dimarts-: que la comunitat educativa i la societat se sentís convençuda que per part de tothom s’ha fet el màxim esforç per millorar el sistema educatiu. Aprovar una llei d’educació serà difícil i potser no s’aconseguirà.
Augmentareu la freqüència dels plens? Marcareu una regularitat?
No se n’obviarà cap. Un ple cada mes seria el normal. Em compromet també que quan ens arribin modificacions normatives no es tramitin per via d’urgència.
Quin tipus de president sereu?
No ostentaré el vot de qualitat com a president. Quan enviam el nostre informe a la Conselleria, el primer que fan és mirar els vots que hi ha hagut i no és el mateix guanyar per un vot que per unanimitat. Defensaré la participació i consens perquè els informes han d’arribar amb força al Govern. Hi ha unes expectatives molt altes, però em fa la sensació que hi haurà bona entesa, però hi ha sensibilitats i interessos molt diferents. Per part meva no es perdrà.
El vostre nomenament fou criticat. Compartiu les crítiques?
Em va caure malament, no em va caure gaire bé. Primer perquè sóc membre d’Illes per un Pacte i la primera polèmica va sorgir allà. Però, la veritat, no era un tema personal, sinó de perfil. M’ho van dir i m’ho he cregut. Pel que fa a MÉS, n’he parlat també i estava més dins la línia de la negociació dels nomenaments. Tot està aclarit i dimarts molts de MÉS em felicitaren.
Que anàssiu a la llista del PSIB no és impediment?
Jo sóc un lliurepensador. Em van demanar si volia anar a la llista i vaig dir que sí per donar suport. No em condiciona en absolut per poder ser un president independent, ni a la vicepresidenta tampoc.
A Menorca el president del Consell Escolar serà elegit per primàries, a petició d’Edu21. Què us sembla?
Els consells escolars insulars són més morts que vius i Menorca va per davant gràcies a l’impuls d’Edu21. És una experiència interessant, però el desavantatge és que serà un procés lent. Cal veure com i qui ho organitza. Ara bé, si em sembla bé la fórmula? No. Hi ha organitzacions que no són dins Edu21.El president i vicepresident han de sortir del mateix Consell Escolar. Hi ha diferents fórmules, de damunt per avall i a la inversa. El més natural és que el Consell Escolar faci una proposta al conseller.
dimecres, 16 de setembre del 2015
PRESA POSSESSIÓ 2015
Benvingudes i benvinguts
a aquest acte protocol·lari però a la vegada emotiu. La vicepresidenta i jo hem
pres possessió dels nostres càrrecs com a mostra que acceptam un repte que no
és petit i que anam per feina.
En primer lloc volem agrair la confiança que ha depositat en nosaltres la presidenta i tot el govern a proposta del conseller d’Educació i Universitat. Volem pensar que han encertat en l’elecció i que no els defraudarem.
ALBUM FOTOGRÀFIC
En primer lloc volem agrair la confiança que ha depositat en nosaltres la presidenta i tot el govern a proposta del conseller d’Educació i Universitat. Volem pensar que han encertat en l’elecció i que no els defraudarem.
En segon lloc volem
agrair a totes i tots els assistents a aquest acte pel suport que ens donau amb
la vostra companyia.
En tercer lloc volem
agrair a les nostres famílies que també han acceptat el càrrec i la càrrega que això ocasionarà al temps familiar que es perdrà.
Una reflexió adient que
m’han fet i que segurament bastants dels presents compartiu és com és que ara
que estic jubilat i puc gaudir d’allò que els italians anomenen “il dolce far
niente” que, en el meu cas, consisteix principalment en tenir cura de l’hortet,
escoltar música clàssica i observar les petites criatures del món, m’afic en
aquest embolic. La resposta és senzillament per responsabilitat. Aspecte que
compartesc amb la Vicepresidenta. No ens hem pogut negar a participar en
recobrar una part del món perdut. Quatre anys de malmenar el sistema educatiu
han fet molt de mal al Consell Escolar de les Illes Balears que és el principal
organisme de representació de la comunitat educativa. Quatre anys que ens han
malferit i ara volem esser presents en
la seva recuperació.
Allò que podem aportar
no és molt però és tot el que tenim: coneixement i experiència. Potser també podrem aportar la qualitat del seny
necessari per a facilitar el diàleg i el consens.
Allò que necessitam, i
sabem que la tendrem, és la col·laboració i la responsabilitat dels membres del
Consell Escolar de les Illes Balears per a du endavant la important tasca que
haurem de realitzat, sobretot per a recobrar el prestigi perdut.
Allò que demanam al
Govern és que actuï d'acord amb el que diu l’article 14 del Decret legislatiu
112/2011, modificat pel Decret llei 5/2012 , regulador:
“ 1. El Consell Escolar
de les Illes Balears ha de comptar amb
els recursos personals i materials necessaris per al compliment de les seves
funcions. 2. Es faculta el Govern de les Illes Balears per habilitar els crèdits
necessaris per al funcionament del Consell escolar de les Illes Balears. Així
mateix potser no està de més recordar l’article 13. 3 que diu “L’administració
ha de facilitar la documentació i la
informació necessàries per a l’exercici de les seves funcions”.
Amb tot això i aplicant
l'article 5è “El Consell Escolar de les Illes Balears ha d'exercir les seves
funcions amb l'autonomia necessària per tal de garantir la seva objectivitat i
independència, de moment, ens conformam.
A més de les tasques que
té encomanades per llei, el Consell Escolar haurà de proposar la seva pròpia
transformació en un organisme més participatiu i més democràtic de manera que
es converteixi en un veritable parlament escolar .
També tendrà la
responsabilitat de treballar per aconseguir
elaborar un Pacte per l’Educació que possibiliti, en el futur, al
govern, assolir un Pacte Polític que cristal·litzi amb una llei d'Educació de
les Illes Balears.
No és gens fàcil tot
això. Per aconseguir-ho caldrà voler compartir i sumar . Només el temps ens
donarà la resposta.
Per acabar voldria
expressar el nostre desig que al final, la
comunitat educativa es sentís convençuda que per part de tothom s’ha fet el màxim esforç
per a millorar el nostre sistema educatiu i, tot recuperant, una frase meva que
cita el llibre “Cap a una Reforma Educativa” de Bartomeu Rotger Amengual: “En
educació, com a tants àmbits socials, no hi ha solucions fàcils, ni respostes
màgiques. El que hi ha és el treball de cada dia i la voluntat de millorar, pas
a pas”.
ALBUM FOTOGRÀFIC
dimarts, 15 de setembre del 2015
Anem per feina
Efectivament avui arranca
el nou Consell Escolar amb la presa de possessió del president i la
vicepresidenta.
I a partir de demà
començaran les tasques d'aquest curs.
Allò que sobretot
necessitam, i que sabem que tendrem, és la col·laboració i la responsabilitat
dels membres del Consell Escolar de les Illes Balears per a du endavant la
important tasca que haurem de realitzat, sobretot per a recobrar el prestigi
perdut.
A més de les tasques que
té encomanades per llei, el Consell Escolar haurà de proposar la seva pròpia
transformació en un organisme més participatiu i més democràtic de manera que
es converteixi en un veritable parlament escolar.
També tendrà la
responsabilitat de treballar per aconseguir elaborar un Pacte Social per
l’Educació que possibiliti, en el futur, al govern, assolir un Pacte Polític
que cristal·litzi amb una llei d'Educació de les Illes Balears.
No és gens fàcil tot això.
Per aconseguir-ho caldrà
voler compartir i sumar .
Només el temps ens donarà
la resposta.
Pere J. Carrió Villalonga
Pere J. Carrió Villalonga
dissabte, 12 de setembre del 2015
ELS INDICADORS EN EDUCACIÓ (II)
Població escolaritzada
En l'etapa infantil les ratios han empitjorat any rera any. Actualment s'observa que els alumnes escolaritzats en aquest nivell estan molt per davall de la mitjana estatal i que practicament estam a la cua. A l'etapa secundària i post secundària les taxes d'escolarització són encara més dolentes. També situen les Illes Balears a la cua d'Espanya.
Escolarització en els nivells superiors
En aquest cas l'alumnat de les Illes Balears està en el darrer lloc en tots els casos en uns porcentatges alarmants.
Escolarització d'alumnat estranger
En aquest cas l'alumnat de les Illes Balears està en el primer lloc des de temps immemorial.
El curs 2007/2009 fou el que va tenir més altes taxes d'alumnes procedents d'altres països. A partir d'aquest curs les taxes han disminuit, especialment pel que fa a alumnes procedents d'Amèrica del sud però s'han incrementat els procedents d'Àfrica i altres continents.
Aquest indicador pens que pot afectar als resultats escolars obtinguts en relació a altres comunitats. Això no obstant sembla que no s'han posat recursos suficients per compensar les dificultats lingüístiques. Actualment el % d'alumnes estrangers més alt es troba a l'Educació Secundària.
En relació a n'aquest indicador les taxes de les Illes Balears són les pitjors amb diferència (32 %) ja que la mitjana estatal és de 21,9).
A destacar el percentatge superior dels homes (37,6) sobre les dones (26,2).
Segons s'indica un factor a tenir en compte són els estudis dels pares i entre aquests els de la mare. Això no obstant aquesta no és la causa sinó que és múltiple: escolar-socio-laboral.
Aquest indicador és una vertadera xacra per a la nostra comunitat i sols potser millorada amb una intervenció conjunta de la societat: govern, patronals i sindicats i famílies.
Aquestes dades són preocupants, especialment en el cas del batxillerat, perquè ens trobam en penúltim lloc entre Ceuta (últim) i Melilla.
En el cas dels cicles formatius de grau mitja tenim per darrera: Ceuta, Murcia, Madrid i Melilla.
A destacar la diferència entre homes titulats (33,2) i dones titulades (46,4) en el cas de batxillerat. Aquesta taxa a favor de les alumnes es dona amb més o manco intensitat a totes les comunitats autònomes. Evidentment aquestes dades obliguen a fer una reflexió i a prendre mesures urgents.
Aquestes dades han estat extretes del MEC: "Sistema Estatal de Indicadores de la Educación"
Les dades específiques de l'IAQSE és troben a: "Indicadors del Sistema Educatiu"
En l'etapa infantil les ratios han empitjorat any rera any. Actualment s'observa que els alumnes escolaritzats en aquest nivell estan molt per davall de la mitjana estatal i que practicament estam a la cua. A l'etapa secundària i post secundària les taxes d'escolarització són encara més dolentes. També situen les Illes Balears a la cua d'Espanya.
Escolarització en els nivells superiors
En aquest cas l'alumnat de les Illes Balears està en el darrer lloc en tots els casos en uns porcentatges alarmants.
Escolarització d'alumnat estranger
En aquest cas l'alumnat de les Illes Balears està en el primer lloc des de temps immemorial.
El curs 2007/2009 fou el que va tenir més altes taxes d'alumnes procedents d'altres països. A partir d'aquest curs les taxes han disminuit, especialment pel que fa a alumnes procedents d'Amèrica del sud però s'han incrementat els procedents d'Àfrica i altres continents.
Aquest indicador pens que pot afectar als resultats escolars obtinguts en relació a altres comunitats. Això no obstant sembla que no s'han posat recursos suficients per compensar les dificultats lingüístiques. Actualment el % d'alumnes estrangers més alt es troba a l'Educació Secundària.
Ratio
Aquest indicador mostra que estam situats en un bon lloc de la taula, per davall de la mitjana estatal. Indicador positiu.
La part negativa és que les dades són del curs 2012-2013 i és ben possible que en posterioritat la situació com tots imaginam, empitjoràs. Haurem d'estar atents i fer-ne un seguiment de prop.
Aquest indicador mostra que estam situats en un bon lloc de la taula, per davall de la mitjana estatal. Indicador positiu.
La part negativa és que les dades són del curs 2012-2013 i és ben possible que en posterioritat la situació com tots imaginam, empitjoràs. Haurem d'estar atents i fer-ne un seguiment de prop.
Despesa en educació respecte al PIB
L'any 2011 Balears estava en el tercer lloc començant per la cua, només superada per darrera per les CC.AA. de La Rioja i Madrid. Lamentable situació.
L'any 2011 Balears estava en el tercer lloc començant per la cua, només superada per darrera per les CC.AA. de La Rioja i Madrid. Lamentable situació.
La idoneïtat en l'edat de l'alumnat (repetidors)
Aquestes dades també posen la nostra Comunitat Autònoma per davall de la
mitjana i en una alta taxa:
8 anys: els darrers (empatats)
10 anys: els segons per darrera
12 anys: els darrers (empatats)
14 anys: els quarts per la cua
15 anys: els quarts per la cua
Abandonament escolar prematur8 anys: els darrers (empatats)
10 anys: els segons per darrera
12 anys: els darrers (empatats)
14 anys: els quarts per la cua
15 anys: els quarts per la cua
En relació a n'aquest indicador les taxes de les Illes Balears són les pitjors amb diferència (32 %) ja que la mitjana estatal és de 21,9).
A destacar el percentatge superior dels homes (37,6) sobre les dones (26,2).
Segons s'indica un factor a tenir en compte són els estudis dels pares i entre aquests els de la mare. Això no obstant aquesta no és la causa sinó que és múltiple: escolar-socio-laboral.
Aquest indicador és una vertadera xacra per a la nostra comunitat i sols potser millorada amb una intervenció conjunta de la societat: govern, patronals i sindicats i famílies.
Alumnes matriculats als 17 anys
Aquesta taxa és preocupant perquè els alumnes de les Illes Balears de 17 anys matriculats estna en darrer lloc de tot l'Estat.
Taxa IB 72,9 %
Taxa més alta en el País Basc 97,7 %
Taxa mitjana (Espanya) 85,7
Taxa de graduats en educació secundària superiorAquesta taxa és preocupant perquè els alumnes de les Illes Balears de 17 anys matriculats estna en darrer lloc de tot l'Estat.
Taxa IB 72,9 %
Taxa més alta en el País Basc 97,7 %
Taxa mitjana (Espanya) 85,7
Aquestes dades són preocupants, especialment en el cas del batxillerat, perquè ens trobam en penúltim lloc entre Ceuta (últim) i Melilla.
En el cas dels cicles formatius de grau mitja tenim per darrera: Ceuta, Murcia, Madrid i Melilla.
A destacar la diferència entre homes titulats (33,2) i dones titulades (46,4) en el cas de batxillerat. Aquesta taxa a favor de les alumnes es dona amb més o manco intensitat a totes les comunitats autònomes. Evidentment aquestes dades obliguen a fer una reflexió i a prendre mesures urgents.
Aquestes dades han estat extretes del MEC: "Sistema Estatal de Indicadores de la Educación"
Les dades específiques de l'IAQSE és troben a: "Indicadors del Sistema Educatiu"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)