NOTA DE PREMSA

 El Consell Escolar de les Illes Balears ha finalitzat el procés d’estudi dels projectes de decrets pels quals s’estableixen els currículums i l’avaluació de l’educació infantil, primària, secundària i batxillerat a les Illes Balears amb l’emissió dels corresponents informes a la Conselleria d’Educació.

El Ministeri d’Educació i Formació Professional va publicar els currículums estatals amb molt de retard respecte a la data en principi anunciada i ha donat un molt escàs marge de temps per preparar els decrets a les autonomies. La tramitació ha estat llarga i hi ha hagut un intens debat sobre diferents aspectes dels quals ens agradaria destacar-ne alguns que considerem més rellevants.

• Hi ha hagut consens en considerar que ens trobem a les portes d’un canvi profund que afectarà a tots els estaments del sistema educatiu, tant en els seus aspectes organitzatius, de funcionament, pedagògic,...i malgrat tractar-se d’uns canvis llargament esperats i que el nostre sistema educatiu necessita amb urgència per a la millora de la qualitat i de l’atenció a l’alumnat, opinem que un canvi de tal calat no es pot fer de forma precipitada i sense la deguda reflexió, tot el contrari, exigeix una planificació exhaustiva a tots els nivells, si no volem que aquesta  oportunitat de millora esdevingui un problema.

I perquè un canvi com aquest sigui exitós és necessari que totes les persones integrants del sistema entenguin i estiguin convençuts de la seva necessitat, molt especialment els i les professionals que són els que dia a dia porten endavant la tasca educativa.

Així mateix, pensem que en aquest procés l’element clau és la formació dels equips docents i els equips directius, que seran els artífexs més rellevants; només amb una formació adient tindrem garanties de comptar amb les capacitacions necessàries per  poder implementar de forma exitosa els canvis i portar endavant aquesta empresa, assolint les fites que els diferents esborranys de currículum cerquen. En conseqüència també serà necessària la formació de les famílies i la resta de components de la comunitat educativa que hauran de donar suport i actuar en coherència a les noves directrius.  

Considerem també que, com en qualsevol procediment de transformació,  hi ha d’haver un procés d’experimentació acompanyat d’un seguiment continu per poder avaluar l’assoliment dels objectius fixats i tenir l’oportunitat d’introduir modificacions a la planificació inicial si és necessari,  això implicarà que el professorat disposi del temps necessari per a implantar tots aquests processos, temps que haurà d'estar reflectit en el seu horari.

Així mateix, cal recordar que la majoria dels problemes que s'identifiquen per dur a la pràctica un enfocament competencial tenen a veure amb recursos, condicions de treball, equipament, assessorament, i en general tot allò que té relació amb el que és el dia a dia del treball real en els centres i dels equips docents.

Un altre aspecte que s’ha de tenir molt en compte és el fet constatat que a les Illes Balears hi ha grans diferències entre centres, que n’hi ha que varen començar amb processos d’innovació per introduir molts dels canvis que es postulen a la LOMLOE i a la LLEIB amb propostes metodològiques diferents, unes més properes al que preveuen els esborranys de currículums, però d’altres que no estan en aquest punt del procés i que precisen una important adaptació. Per tant,  es requereix un Pla de formació ambiciós, programes i actuacions que comptin amb el suport de l'administració, que s’adaptin a les característiques de cada centre i que tinguin en compte la seva realitat, per això és essencial que es faci  un estudi previ de les seves necessitats i se’ls doti dels recursos i suports adients, tenint especialment en compte el perfil d’alumnat.

A tals efectes, és imprescindible que la Conselleria d’Educació doti a tots els seus serveis implicats en el dissenys curriculars i molt especialment a la inspecció educativa de la formació i del personal suficient per a poder dur a terme la funció d’assessorament; una inspecció que es situï al costat dels centres com a figura clau d’acompanyament i referència normativa, tasca absolutament necessària en aquest procés de transformació i que els centres necessiten per a marcar un full de ruta efectiu i coherent, tant amb les directrius i orientacions pedagògiques i didàctiques que emanen de la LOMLOE i el seu desplegament, com amb la mateixa normativa que les emmarca.

Encara que el que s’ha demanat per part d’ algunes entitats de la comunitat educativa és l’ajornament de la implantació dels nous currículums, entenem que la seva entrada en vigor ve prescrita pel calendari de desenvolupament de la LOMLOE, la qual estableix que el canvi de currículum es farà en un termini de dos anys, el curs 2022/23 pels  cursos senars i el 2023/24 pels parells i el redactat de la llei no deixa marge de maniobra algun per al possible ajornament en l'aplicació.  Però malgrat això sigui així, sí que considerem que la Conselleria té la capacitat de seqüenciar el desplegament de la norma i evitar que la precipitació en la seva implantació dificulti l’organització i el bon funcionament dels centres educatius. 

• Coincidirem unànimement que s’ha de fer un veritable esforç per aconseguir que els nous currículums, especialment a l’ESO, constitueixin una oportunitat pel desenvolupament d’una joventut lliure de perjudicis de gènere amb l’objectiu prioritari de capacitar l’alumnat per un creixement al marge d’estereotips de gènere, amb una actitud crítica envers el sexisme, la violència i la discriminació, fomentant la igualtat efectiva entre dones i homes, així com persones amb diversitat funcional, per accedir a una formació lliure dels prejudicis que atribueixen diferents rols depenent del sexe, que els permeti tota classe d’opcions professionals.

 

• Així mateix, hi ha hagut consens en considerar que l’ensenyament de la filosofia ha de tenir el seu espai horari al currículum de secundària obligatòria i no només com a optativa com s’estableix al decret.

 

• Un altre dels temes que ha protagonitzat el debat ha estat l’ensenyament de religió a l’escola pública, en aquest punt, una majoria dels membres del Consell s’han manifestat a favor d’eliminar la religió del currículum reclamant una escola pública laica. Tot i ser conscients de la impossibilitat legal de l’eliminació, han volgut deixar constància de la demanda majoritària dels representants de l’escola pública i reclamar un diàleg seriós sobre aquesta qüestió a les administracions competents.

 

• Hem estat d’acord que tenint en compte els darrers informes de l’ IAQSE, que constaten el recés de l’ús de la llengua catalana, pròpia de les illes els darrers anys, hem de ser conscients que el català és una llengua minoritzada i que com a tal, ha de ser objecte d’especial respecte i protecció.

El Consell Escolar de les Illes Balears considera que aquesta pot ser, sens dubte, una gran oportunitat per modernitzar el nostre sistema educatiu i per dur a terme un autèntic procés de transformació i modernització curricular que sigui veritablement inclusiu i permeti la personalització de l'aprenentatge desterrant les desigualtats. Però només serà possible amb un compromís ferm des del Govern per dotar als centres educatius dels recursos i professionals necessaris, que permetin entre d’altres, una davallada de les ràtios   i una educació inclusiva real, perquè com hem dit, hi ha centres educatius i equips docents que ja estan assumint la responsabilitat que suposa aquest canvi, així i tot,  no són la majoria. I, són centres i docents que assumeixen aquesta responsabilitat gràcies a una dedicació i uns esforços extraordinaris que no es poden mantenir durant molt de temps. I és clar, la base on sustentar el procés de transformació curricular que proposen els esborranys de decret no pot ser descarregant la responsabilitat en els centres i els seus equips docents sense dotar-los dels recursos i la formació que aquesta transformació demana i implica.

 

Pepita Costa Tur

Presidenta