És positiva la repetició de curs?

Consejo Escolar de Navarra / "Monografía “Idoneidad y repetición”

La repetición de curso es una práctica que aparece cuando la escuela se convierte en una institución regulada, con niveles determinados que establecen unas metas o competencias a alcanzar por el alumnado, y se sustenta en la creencia de que la permanencia en un mismo nivel, dará al alumno la madurez necesaria que le permita superar los objetivos que no puede alcanzar en ese momento.
Sin embargo a menudo se aportan más evidencias empíricas que parecen demostrar que la repetición no ayuda a los alumnos en su desarrollo, ni en el plano académico, ni en el éxito social. Hay autores que incluso sostienen la tesis de que la repetición es una de las caras del fracaso escolar.
Por otra parte, en su informe “Equidad y calidad en la Educación; apoyo a estudiantes y escuelas
en desventaja”  la OCDE propone, como primera recomendación para tratar de reducir el fracaso
escolar, eliminar la repetición de curso, ya que argumenta que es costosa y no mejora los resultados
educativos. Así mismo plantea una serie de alternativas para reducir la práctica de la repetición entre
las que se citan: “Prevenir la repetición abordando las lagunas de aprendizaje durante el año lectivo;
permitir un pase automático o limitar la repetición a materias o módulos reprobados proporcionando
un apoyo especial; y favorecer un cambio cultural contra la repetición”.
En contraposición a esta opinión, reforzada por los últimos datos de las evaluaciones internacionales,
una gran parte del profesorado de nuestro país sigue opinando que, según el tipo de alumno y sus
circunstancias académicas y personales, la repetición de curso puede ser una medida eficaz.

Accedir al document: "Idoneidad y repetición"

CURRÍCULUM BIMODAL

Ara que es torna parlar dels currículums aprofit l'ocasió per a dir que em dóna la sensació que l'actual model de currículum és una de les principals causes del fracàs escolar.

L'alumnat ha d'aprendre massa coneixements diversificats i sovint no té la suficient capacitat per assolir el nivell que se li exigeix i fracassa. Altres països ja jhan fet passes més encertades que les nostres per a trobar una solució a aquest problema de l'ensenyament.

El coneixement, que és global, es fracciona en un nombre exagerat de matèries que rarament segueixen unes pautes seqüenciades de dificultat per manca de coordinació didàctica dels materials i del propi professorat. Al marge d'això, la proposta oficial de currículums es diversifiva per una banda en continguts per matèries o àrees i per l'altra en competències bàsiques - que són les que s'avaluen pels organismes internacionals, nacional i IAQSE -. Aquesta quadratura del cercle no pot funcionar mai.

D'aquesta manera el currículum per àrees i continguts es converteix en una carrera d’obstacles que només els alumnes amb més altes capacitats superen i acaben amb èxit els seus estudis. Però molts, la majoria, queden pel camí per aquesta mateixa causa.

Si giram el cap enrere en el temps veurem que tot segueix igual com sempre o que s'han afegit entrebancs.  Allò que s'ensenya i com s'ensenya és el mateix que s'ensenyava temps enrera però actualitzat i multiplicat per cent. Així no es va enlloc.

S'ha de fer un nou model de currículum adaptat a les exigències de la societat on el coneixement evoluciona a gran velocitat.

Ja no fa falta aprendre de memòria tots els coneixements perquè aquests es troben a l’abast de tothom gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació. Allò que hem de fer és simplificar i facilitar l'aprenentatge amb un nou enfocament. 

S'ha de diferenciar entre els coneixements o continguts que s'han de memoritzar perquè són bàsics i s’ha de saber i els coneixements que s'han d'aprendre fent-los o treballant-los. Segurament aquests són els que descuidam més.

Quan l'alumnat realitzi les activitats pràctiques - LES QUE S'APRENEN  FENT O TREBALLANT  (INCLOSOS ELS EXÀMENS) - sempre ha de poder tenir a l'abast els seus materials o allò que anomenem MEMÒRIA AUXILIAR o guia personal.

Per això i fins que trobem una millor solució, aconsellam aquest ENFOCAMENT BIMODAL que s'està experimentant amb èxit.

Pere Carrió Villalonga

Per a més informació:

http://peremarques2.blogspot.com.es/2012/02/que-es-el-curriculum-bimodal.html

UN CURRÍCULUM COMÚN CONSENSUADO

Una cuestión central a consensuar en educación es, por decirlo en formulación francesa, “qué deben aprender los niños durante la escolaridad obligatoria”. Este cuestión, sencilla pero fundamental, no siempre ha sido el núcleo de las reformas educativas y de los posibles pactos para un consenso educativo. Una ocasión propicia, que hubiera permitido superar las miradas caseras e intereses particulares, lo podría haber representado el Marco Europeo (European Framework) de Key Competences for Lifelong Learning, en torno a la cual articular un consenso curricular. Se ha perdido, como en otras ocasiones, la oportunidad. No obstante, como la salida a la previsible derogación de la LOMCE, no puede ser otra nueva ley alternativa, tal vez sea la ocasión para retomarla. El caso francés, que seguiré de cerca, es un buen ejemplo.

Palabras clave: Competencias clave, Marco europeo, Currículum, Consenso

Leer artículo completo

DADES I XIFRES MEC 2015

Seleccionam algunes de les dades publicades pel MECD 2015 que es refereixen a les Illes Balears i que, en general, són preocupants i sobre les que s'hauria de fer un pla de xoc.

1. L'alumnat d'infantil disminueix un 0,3 %
2. Ja han desaparegut els PQPI substituits pel la PP Bàsica
3. La variació d'alumnat durant deu cursos (de 2004/2005 a 2014/2015) és positiva en un 18,8 % (dos punts sobre la mitjana estatal).
4. L'escolarització a Pública/Privada és la següent:
Pública: 66.2
Concertada i Privada: 33.8
5. Alumnat estranger curs 2014/2015 (dadesno disponibles perquè no foren lluirades per la Conselleria) 
En el curs anterior 2013/2014 les dades eren un 14.6 %, la més alta de l'Estat
La distribució entre titularitats (alumnat estranger):
Pública: 78.1
Concertada: 14.8
Privada: 7.2
6. La taxa d'alumnes escolaritzats als 17 anys (2013/2014) fou del 79.2 %, sols per damunt de Melilla
7. La taxa d'ABANDONAMENT PRIMERENC 2014 fou del 32,1 % (la mitjana España 21.9 i la mitjana europea 11.1).

Per veure totes les dades

Dades MEC 2015-2016

ELS INDICADORS EN EDUCACIÓ (II)

Població escolaritzada
En l'etapa infantil les ratios han empitjorat any rera any. Actualment s'observa que els alumnes escolaritzats en aquest nivell estan molt per davall de la mitjana estatal i que practicament estam a la cua. A l'etapa secundària i post secundària les taxes d'escolarització són encara més  dolentes. També situen les Illes Balears a la cua d'Espanya.
Escolarització en els nivells superiors
En aquest cas l'alumnat de les Illes Balears està en el darrer lloc en tots els casos en uns porcentatges alarmants.
Escolarització d'alumnat estranger
En aquest cas l'alumnat de les Illes Balears està en el primer lloc des de temps immemorial.
El curs 2007/2009 fou el que va tenir més altes taxes d'alumnes procedents d'altres països. A partir d'aquest curs les taxes han disminuit, especialment pel que fa a alumnes procedents d'Amèrica del sud però s'han incrementat els procedents d'Àfrica i altres continents.
Aquest indicador pens que pot afectar als resultats escolars obtinguts en relació a altres comunitats. Això no obstant sembla que no s'han posat recursos suficients per compensar les dificultats lingüístiques. Actualment el % d'alumnes estrangers més alt es troba a l'Educació Secundària.

Ratio
Aquest indicador mostra que estam situats en un bon lloc de la taula, per davall de la mitjana estatal. Indicador positiu.
La part negativa és que les dades són del curs 2012-2013 i és ben possible que en posterioritat la situació com tots imaginam, empitjoràs. Haurem d'estar atents i fer-ne un seguiment de prop.

Despesa en educació respecte al PIB
L'any 2011 Balears estava en el tercer lloc començant per la cua, només superada per darrera per les CC.AA. de La Rioja i Madrid. Lamentable situació.

La idoneïtat en l'edat de l'alumnat (repetidors) Aquestes dades també posen la nostra Comunitat Autònoma per davall de la mitjana i en una alta taxa:
8 anys: els darrers (empatats)
10 anys: els segons per darrera
12 anys: els darrers (empatats)
14 anys: els quarts per la cua
15 anys: els quarts per la cua

Abandonament escolar prematur
En relació a n'aquest indicador les taxes de les Illes Balears són les pitjors amb diferència (32 %) ja que la mitjana estatal és de 21,9).
A destacar el percentatge superior dels homes (37,6) sobre les dones (26,2).
Segons s'indica un factor a tenir en compte són els estudis dels pares i entre aquests els de la mare. Això no obstant aquesta no és la causa sinó que és múltiple: escolar-socio-laboral.
Aquest indicador és una vertadera xacra per a la nostra comunitat i sols potser millorada amb una intervenció conjunta de la societat: govern, patronals i sindicats i famílies.

Alumnes matriculats als 17 anys
Aquesta taxa és preocupant perquè els alumnes de les Illes Balears de 17 anys matriculats estna en darrer lloc de tot l'Estat.
Taxa IB 72,9 %
Taxa més alta en el País Basc 97,7 %
Taxa mitjana (Espanya) 85,7

Taxa de graduats en educació secundària superior
Aquestes dades són preocupants, especialment en el cas del batxillerat, perquè ens trobam en penúltim lloc entre Ceuta (últim) i Melilla.
En el cas dels cicles formatius de grau mitja tenim per darrera: Ceuta, Murcia, Madrid i Melilla.
A destacar la diferència entre homes titulats (33,2) i dones titulades (46,4) en el cas de batxillerat. Aquesta taxa a favor de les alumnes es dona amb més o manco intensitat a totes les comunitats autònomes. Evidentment aquestes dades obliguen a fer una reflexió i a prendre mesures urgents.

Aquestes dades han estat extretes del MEC: "Sistema Estatal de Indicadores de la Educación"

Les dades específiques de l'IAQSE  és troben a: "Indicadors del Sistema Educatiu"