dissabte, 4 de juliol del 2020

REFLEXIONS DEL CEIB SOBRE L'INICI DE CURS

DOCUMENT DE PROPOSTES I REFLEXIONS DEL CEIB SOBRE L’INICI DE CURS 2020-2021 APROVAT PEL PLE DEL CEIB AMB DATA 30/06/2020

La pandèmia va precipitar el tancament sobtat dels centres educatius i en qüestió de dies, docents, alumnes i famílies es van veure obligats a improvisar un sistema educatiu alternatiu d'aprenentatge a distància, sense cap mena de formació prèvia, adaptant-se com pogueren a recursos tecnològics en molts casos aliens a la seva experiència i sense cap operatiu previst i coordinat per part de l'administració. A més a més, part de l’alumnat no tenia accés a la xarxa ni els dispositius de connexió imprescindibles per fer un seguiment de les classes on-line.
Per això, el plenari del CEIB vol començar donant l’enhorabona a tot l’alumnat que ha fet un esforç gegantí per adaptar-se amb eficiència a una nova manera d’assolir coneixements i continuar les classes tancats a casa, lluny dels seus àmbits d’estudi i socialització amb els seus amics i companys, així mateix manifestar un profund reconeixement a tots els docents i personal d’administració i serveis que han estat donant el millor d'ells mateixos per a adaptar-se a aquesta situació i han treballat creant espais de trobada amb els seus alumnes i les famílies per donar-los suport i ànim. Agrair també la col·laboració i la tasca de les famílies per a fer el dia a dia el més suportable possible, per la seva paciència, tolerància i l’acompanyament. I, en conjunt, valorar l’esforç de l’administració, de tots els centres educatius i de tota la comunitat educativa per intentar mantenir l’ensenyament i l’aprenentatge a distància amb els mitjans disponibles.
Tot i això, ningú estava preparat per aquesta situació, i malgrat l’enorme esforç de tota la comunitat educativa, el procés educatiu de l’alumnat s’ha vist greument danyat, i un segment significatiu d’aquest ha vist afectat el seu dret a l’educació, especialment aquell de necessitats educatives especials o amb dificultats d’aprenentatge. Per tant, el tancament dels centres ha tingut com a principal conseqüència una escletxa educativa i ha incrementat les desigualtats existents prèviament al període de confinament.
Des del Consell Escolar de les Illes Balears entenen que és hora de revertir aquesta situació entre tots i considerem imprescindible que la Conselleria d’Educació recuperi i reforci els àmbits de consulta i negociació amb els interlocutors socials, els representants de les famílies i els sindicats, a l’hora de plantejar el retorn generalitzat a les aules el pròxim curs que començarà el 10 de setembre, sempre que la situació sanitària així ho permeti. A tals efectes, volem reivindicar el paper del CEIB com a màxim òrgan de representació de la comunitat educativa, reactivant la nostra activitat amb normalitat i contribuint amb l’aportació d’idees i propostes des d’ una actitud activa i fent una profunda reflexió sobre tot el que hem viscut fins ara per aprendre dels nostres errors i reconèixer les nostres mancances.
Volem recordar que un dels principals objectius de l'educació és la igualtat d'oportunitats i una de les seves principals funcions, la d'actuar com a vector d’equitat davant de qualsevol mena de desigualtat amb el benentès que des dels centres educatius s'han d'establir mecanismes que permetin prevenir-les i atendre-les. Afrontar aquest repte exigeix reorganitzar les escoles, espais i aules, millorar la metodologia pedagògica i plantejar i organitzar el treball en equip dels docents a totes les etapes educatives.
La majoria d’experts apunten que, ara per ara, l’educació presencial és l’única que pot garantir una educació de qualitat, connectada, equitativa i personalitzada, però la incertesa que ens envolta fa que haguem d’estar preparats davant qualsevol escenari, incloent-hi el d’un nou rebrot del virus, partint de la premissa de prioritzar la presencialitat el màxim possible, planificar des de diferents aspectes el retorn a les aules, sempre amb les màximes garanties de seguretat i de compliment de les mesures higièniques i sanitàries.
  1. La reducció de ràtios serà un dels factors ineludibles tant per qüestió d’espais, en el cas que les autoritats sanitàries exigeixin el distanciament físic, com per necessitats de caràcter metodològic, per tal de potenciar la importància pedagògica que té per l’alumnat.  Cada centre educatiu haurà de realitzar un estudi de les seves capacitats, per poder fer un informe de les necessitats a cobrir i informar l’administració per tal que aquesta pugui articular les mesures per dotar als centres dels recursos necessaris.
  2. Aquesta reducció de ràtios significarà molt previsiblement una necessitat de nous espais i infraestructures, i per tal d’aconseguir els espais suficients s’hauran d’aprofitar tots aquells disponibles, sense reducció dels espais d’esbarjo i esports i també, quan sigui possible, espais naturals exteriors, realitzant-se les obres menors necessàries per adaptar espais.
La pandèmia ha mostrat la vertadera situació en la què es troba el nostre sistema educatiu. Manquen inversions en infraestructures per poder assolir amb un mínim de garanties una educació de qualitat en el pròxim curs. El món educatiu està en un procés de canvi utilitzant metodologies pròpies del segle XXI en uns espais que no s’hi adapten.
Si els centres comuniquen la incapacitat d’atendre l’alumnat dins dels centres, s’hauran de buscar nous espais amb la col·laboració dels ajuntaments, consells i totes les institucions públiques i privades que puguin oferir-ne, sempre prioritzant que es trobin a prop dels centres educatius.
Amb el mateix objectiu, enguany s’han d’agilitzar totes les obres majors que estiguin en procés i procedir a l’execució urgent de les programades.
  1. Aquest període d’educació telemàtica ha posat en evidència problemes endèmics del nostre sistema educatiu, com és la qüestió dels excessius continguts dels currículums, hem d'aprofitar aquesta situació per a introduir canvis estructurals en el nostre sistema educatiu i la disminució dels continguts per a centrar-nos en les competències bàsiques és un d’ells, i serà, també, el camí cap a una educació inclusiva, que és una de les principals demandes de la comunitat educativa. L’activitat formativa hauria de ser en clau competencial, i les tasques, significatives i motivadores, posant èmfasi als coneixements bàsics, treballats des de diferents àrees i matèries.
  2. Seran necessàries mesures de suport educatiu per tot l'alumnat però molt especialment pel més vulnerable que ha estat el que ha patit més les conseqüències del distanciament escolar; reforç i contractació de personal en els equips d'orientació, perfils de PTSC, i en general, tot el personal necessari per al Servei d’Atenció a la Diversitat. També s’haurien d’augmentar els professionals tècnics de servei de la Comunitat, especialment infermeres i assistents socials ja de per si insuficients. L’atenció personalitzada de l’alumnat requerirà un enfortiment de les tutories, aquesta ha d’esdevenir una prioritat per a tots els docents. S’haurà de planificar un pla de reforç educatiu durant el proper curs per tot l'alumnat que ho necessiti amb la dotació de personal i de recursos materials imprescindibles, i en general reforçar les plantilles especialment a infantil, primària i primer cicle de l'ESO contractant més docents. Aquest pròxim curs s’haurà de posar especial èmfasi en l’educació i l’atenció emocional de l’alumnat, que esdevindrà més que mai un element imprescindible al currículum.
  3. En un escenari d’educació bimodal (presencial i telemàtica) la Conselleria d’Educació Universitat i Recerca haurà de facilitar els recursos tecnològics necessaris a tots els centres sostinguts amb fons públics i a l’alumnat, a més de posar en marxa un pla de digitalització per a l’alumnat, el professorat i les famílies, per fer front a l’escletxa digital que és una manifestació més de la desigualtat educativa per raons sociocultural i econòmiques. S’haurà de garantir la connectivitat de tot l’alumnat, a més de consolidar i millorar els aprenentatges digitals en diferents edats.
  4. S’ha de treballar conjuntament amb les institucions locals, consells i ajuntaments per a garantir i reforçar l’oferta educativa suficient per atendre l’escolarització de 0 a 3 anys per a tots els infants de famílies que ho necessitin i ho demanin, i amb el mateix objectiu, planificar mesures de suport i ajuda als centres d’iniciativa social, a les cooperatives i als de titularitat privada autoritzats. El procés de prevenir i eliminar les desigualtats socials per aconseguir una veritable igualtat d’oportunitat comença a aquesta etapa.
  5. La dotació de personal, l’organització del treball dels docents, l’organització dels espais, i la dotació a tots els centres i a tot l’alumnat dels equips informàtics necessaris i l’accés a internet, han de donar resposta a la necessitat d’assolir els aprenentatges imprescindibles i fer possible la renovació pedagògica i el treball en xarxa dels professionals. Tot amb l’objectiu prioritari d’aconseguir una educació de qualitat i equitativa que garanteixi la igualtat d’oportunitats per tot l’alumnat.
  6. Arran d’aquesta crisi i com a conseqüència directa del tancament de centres educatius, l’etern problema de la conciliació ha afectat greument a les famílies i, malauradament,  ha quedat  constatat que fora del sistema educatiu no hi ha  mesures de conciliació generalitzades. Des del CEIB entenen que la principal funció de l’escola és educativa i si bé la cura dels infants és també una de les seves funcions, aquesta obligació no pot recaure exclusivament sobre ella; és per això que sol·licitam a l’administració que desenvolupi polítiques socials i laborals consensuades amb els agents socials implicats, per reestructurar el sistema laboral, educatiu i de recursos socials posant en marxa mesures i recursos per fer realitat la conciliació familiar i laboral amb corresponsabilitat, comptant amb la       participació de totes les organitzacions representatives de la comunitat educativa.
9.     És clar, que totes aquestes mesures suposaran la necessitat d’un increment de la inversió en educació per poder afrontar els efectes de la pandèmia amb els recursos materials i humans suficients, per tant és imprescindible el compromís del Govern de les Illes Balears d'augmentar progressivament els pressupostos d'educació per tal de posar els mitjans perquè la qualitat educativa no recaigui sols en l’esforç dels docents i les famílies. I donada l’excepcionalitat de la situació es requerirà la transferència neta de recursos econòmics addicionals per part del Govern Central a la Conselleria d'Educació.
 De tot l’exposat concloem que la situació present i en un futur immediat suposarà un extraordinari esforç de tota la comunitat educativa i de la societat en general per aconseguir que aquesta crisi sanitària i econòmica no tingui un impacte negatiu al procés educatiu dels alumnes, posant especial atenció a evitar l’abandonament escolar d’aquest segment que pugui haver-se desvinculat durant el període d’ensenyament telemàtic.