Pere Carrió: “Hem de fer canvis per incloure entitats que no hi són”
.----------------------------------------------------------------.
Heu tornat a un càrrec que ja coneixíeu. Què ha canviat d’ençà?
Hem trobat un CEIB
institucionalment desmuntat, amb el personal desmoralitzat i amb un
torcebraç continuat entre la Presidència i els membres. Ha estat
un període d’una crisi molt forta i provocada.
Hi ha hagut una pèrdua d’atribucions deliberada ?
S’ha intentat treure-li representativitat i donar-n’hi més a l’administració. A més, tot s’ha tramitat per via d’urgència, una manera d’eludir la participació ja que per aquesta via els assumptes només passen per la comissió permanent i pel ple.
Se us obre un repte molt important que és retornar la representativitat al CEIB. Com ho fareu?
Les primeres passes que hem de fer són els canvis dels representants de les administracions per motius de les eleccions i canviar també els representants sindicals d’acord amb els resultats de les seves eleccions, que foren a final d’any i m’ha estranyat que encara no s’haguessin canviat. Només amb això el CEIB ja canviarà de membres.
Però anireu més enllà?
Clar. Immediatament es convocarà un ple perquè la Conselleria ens expliqui les seves línies de Govern. Al mateix temps, farem un pla de treball per al primer any per intentar abordar dos temes importants que ens vénen: proposar una modificació del CEIB per poder-hi integrar més representativitat social, més entitats. Això representaria una ampliació de la composició del CEIB. També modificarem les formes d’elecció del mateix president. Tot això es treballarà conjuntament.
S’haurà de canviar la llei?
Els consells escolars depenen de la Llei Orgànica d’Educació -anterior a la LOMQE i que en segons quins aspectes encara està en vigor-, però permet una certa flexibilitat. Dins aquest marc volem aconseguir la màxima participació i la màxima representació. A més, el canvi aquí s’haurà de fer via llei o decret llei.
La composició del CEIB que féu Bauzá per augmentar els representants del Govern i garantir-se la majoria es va fer amb un decret llei, no basta amb derogar-lo?
Es pot fer amb diferents fórmules, però no ho puc avançar perquè ho hem d’acordar entre tots. Una seria derogar-lo i recuperar la composició que hi havia abans. Però seria una solució transitòria. Si es considera que podem seguir com ara mentre no s’allargui molt, aleshores ja aniríem a una reforma amb més profunditat que és la que ampliaria representació.
Entitats com l’Assemblea de Docents o Illes per un Pacte entraran?
Molts membres del CEIB ho són també d’aquestes dues entitats, i en aquest sentit ja hi són presents. Ara, també he dit que hem de fer canvis per incorporar organismes que no hi són. Igualment, també podem trobar fórmules flexibles que permetin incorporacions transitòries.
Per tant, hi podrien ser?
Han de tenir una figura jurídica que no tenen, per fer-ho. És el mateix que passa amb els alumnes, que no són al CEIB tot i que hi haurien d’ésser perquè no hi ha cap organització a nivell balear que els permeti d’ésser-hi. Si es constitueixen, poden ser-hi.
La mobilització social ha estat també un motor de canvi per al CEIB?
Aquests 4 anys hi ha hagut un desprestigi voluntari de tots els organismes educatius depenents de la Conselleria. La comunitat educativa n’és conscient i tot això s’ha de recuperar. Ara, aquest és un organisme molt formal que no funciona de forma assembleària.
El Pacte per l’Educació passarà pel Consell Escolar?
Illes per un Pacte ha demanat que el Consell Escolar sigui l’interlocutor en aquest assumpte. El CEIB, per tant, serà el que debatrà i farà una proposta de Pacte Social per l’Educació, però ho hem de decidir entre tots. És un repte complicat perquè haurem d’obrir el CEIB a organitzacions que no en són membres. Segurament la solució serà fer comissions mixtes.
La millor notícia de la legislatura seria l’aprovació d’una llei sorgida d’aquest pacte?
La millor notícia la vaig dir quan vaig prendre possessió -dimarts-: que la comunitat educativa i la societat se sentís convençuda que per part de tothom s’ha fet el màxim esforç per millorar el sistema educatiu. Aprovar una llei d’educació serà difícil i potser no s’aconseguirà.
Augmentareu la freqüència dels plens? Marcareu una regularitat?
No se n’obviarà cap. Un ple cada mes seria el normal. Em compromet també que quan ens arribin modificacions normatives no es tramitin per via d’urgència.
Quin tipus de president sereu?
No ostentaré el vot de qualitat com a president. Quan enviam el nostre informe a la Conselleria, el primer que fan és mirar els vots que hi ha hagut i no és el mateix guanyar per un vot que per unanimitat. Defensaré la participació i consens perquè els informes han d’arribar amb força al Govern. Hi ha unes expectatives molt altes, però em fa la sensació que hi haurà bona entesa, però hi ha sensibilitats i interessos molt diferents. Per part meva no es perdrà.
El vostre nomenament fou criticat. Compartiu les crítiques?
Em va caure malament, no em va caure gaire bé. Primer perquè sóc membre d’Illes per un Pacte i la primera polèmica va sorgir allà. Però, la veritat, no era un tema personal, sinó de perfil. M’ho van dir i m’ho he cregut. Pel que fa a MÉS, n’he parlat també i estava més dins la línia de la negociació dels nomenaments. Tot està aclarit i dimarts molts de MÉS em felicitaren.
Que anàssiu a la llista del PSIB no és impediment?
Jo sóc un lliurepensador. Em van demanar si volia anar a la llista i vaig dir que sí per donar suport. No em condiciona en absolut per poder ser un president independent, ni a la vicepresidenta tampoc.
A Menorca el president del Consell Escolar serà elegit per primàries, a petició d’Edu21. Què us sembla?
Els consells escolars insulars són més morts que vius i Menorca va per davant gràcies a l’impuls d’Edu21. És una experiència interessant, però el desavantatge és que serà un procés lent. Cal veure com i qui ho organitza. Ara bé, si em sembla bé la fórmula? No. Hi ha organitzacions que no són dins Edu21.El president i vicepresident han de sortir del mateix Consell Escolar. Hi ha diferents fórmules, de damunt per avall i a la inversa. El més natural és que el Consell Escolar faci una proposta al conseller.
Hi ha hagut una pèrdua d’atribucions deliberada ?
S’ha intentat treure-li representativitat i donar-n’hi més a l’administració. A més, tot s’ha tramitat per via d’urgència, una manera d’eludir la participació ja que per aquesta via els assumptes només passen per la comissió permanent i pel ple.
Se us obre un repte molt important que és retornar la representativitat al CEIB. Com ho fareu?
Les primeres passes que hem de fer són els canvis dels representants de les administracions per motius de les eleccions i canviar també els representants sindicals d’acord amb els resultats de les seves eleccions, que foren a final d’any i m’ha estranyat que encara no s’haguessin canviat. Només amb això el CEIB ja canviarà de membres.
Però anireu més enllà?
Clar. Immediatament es convocarà un ple perquè la Conselleria ens expliqui les seves línies de Govern. Al mateix temps, farem un pla de treball per al primer any per intentar abordar dos temes importants que ens vénen: proposar una modificació del CEIB per poder-hi integrar més representativitat social, més entitats. Això representaria una ampliació de la composició del CEIB. També modificarem les formes d’elecció del mateix president. Tot això es treballarà conjuntament.
S’haurà de canviar la llei?
Els consells escolars depenen de la Llei Orgànica d’Educació -anterior a la LOMQE i que en segons quins aspectes encara està en vigor-, però permet una certa flexibilitat. Dins aquest marc volem aconseguir la màxima participació i la màxima representació. A més, el canvi aquí s’haurà de fer via llei o decret llei.
La composició del CEIB que féu Bauzá per augmentar els representants del Govern i garantir-se la majoria es va fer amb un decret llei, no basta amb derogar-lo?
Es pot fer amb diferents fórmules, però no ho puc avançar perquè ho hem d’acordar entre tots. Una seria derogar-lo i recuperar la composició que hi havia abans. Però seria una solució transitòria. Si es considera que podem seguir com ara mentre no s’allargui molt, aleshores ja aniríem a una reforma amb més profunditat que és la que ampliaria representació.
Entitats com l’Assemblea de Docents o Illes per un Pacte entraran?
Molts membres del CEIB ho són també d’aquestes dues entitats, i en aquest sentit ja hi són presents. Ara, també he dit que hem de fer canvis per incorporar organismes que no hi són. Igualment, també podem trobar fórmules flexibles que permetin incorporacions transitòries.
Per tant, hi podrien ser?
Han de tenir una figura jurídica que no tenen, per fer-ho. És el mateix que passa amb els alumnes, que no són al CEIB tot i que hi haurien d’ésser perquè no hi ha cap organització a nivell balear que els permeti d’ésser-hi. Si es constitueixen, poden ser-hi.
La mobilització social ha estat també un motor de canvi per al CEIB?
Aquests 4 anys hi ha hagut un desprestigi voluntari de tots els organismes educatius depenents de la Conselleria. La comunitat educativa n’és conscient i tot això s’ha de recuperar. Ara, aquest és un organisme molt formal que no funciona de forma assembleària.
El Pacte per l’Educació passarà pel Consell Escolar?
Illes per un Pacte ha demanat que el Consell Escolar sigui l’interlocutor en aquest assumpte. El CEIB, per tant, serà el que debatrà i farà una proposta de Pacte Social per l’Educació, però ho hem de decidir entre tots. És un repte complicat perquè haurem d’obrir el CEIB a organitzacions que no en són membres. Segurament la solució serà fer comissions mixtes.
La millor notícia de la legislatura seria l’aprovació d’una llei sorgida d’aquest pacte?
La millor notícia la vaig dir quan vaig prendre possessió -dimarts-: que la comunitat educativa i la societat se sentís convençuda que per part de tothom s’ha fet el màxim esforç per millorar el sistema educatiu. Aprovar una llei d’educació serà difícil i potser no s’aconseguirà.
Augmentareu la freqüència dels plens? Marcareu una regularitat?
No se n’obviarà cap. Un ple cada mes seria el normal. Em compromet també que quan ens arribin modificacions normatives no es tramitin per via d’urgència.
Quin tipus de president sereu?
No ostentaré el vot de qualitat com a president. Quan enviam el nostre informe a la Conselleria, el primer que fan és mirar els vots que hi ha hagut i no és el mateix guanyar per un vot que per unanimitat. Defensaré la participació i consens perquè els informes han d’arribar amb força al Govern. Hi ha unes expectatives molt altes, però em fa la sensació que hi haurà bona entesa, però hi ha sensibilitats i interessos molt diferents. Per part meva no es perdrà.
El vostre nomenament fou criticat. Compartiu les crítiques?
Em va caure malament, no em va caure gaire bé. Primer perquè sóc membre d’Illes per un Pacte i la primera polèmica va sorgir allà. Però, la veritat, no era un tema personal, sinó de perfil. M’ho van dir i m’ho he cregut. Pel que fa a MÉS, n’he parlat també i estava més dins la línia de la negociació dels nomenaments. Tot està aclarit i dimarts molts de MÉS em felicitaren.
Que anàssiu a la llista del PSIB no és impediment?
Jo sóc un lliurepensador. Em van demanar si volia anar a la llista i vaig dir que sí per donar suport. No em condiciona en absolut per poder ser un president independent, ni a la vicepresidenta tampoc.
A Menorca el president del Consell Escolar serà elegit per primàries, a petició d’Edu21. Què us sembla?
Els consells escolars insulars són més morts que vius i Menorca va per davant gràcies a l’impuls d’Edu21. És una experiència interessant, però el desavantatge és que serà un procés lent. Cal veure com i qui ho organitza. Ara bé, si em sembla bé la fórmula? No. Hi ha organitzacions que no són dins Edu21.El president i vicepresident han de sortir del mateix Consell Escolar. Hi ha diferents fórmules, de damunt per avall i a la inversa. El més natural és que el Consell Escolar faci una proposta al conseller.
